Lidia Ruedas, autor en Dra. Dolors Mejina

GINECOMÀSTIES MODERADES. QUAN I COM OPERAR-LES?

Molts pacients joves ens consulten per casos de ginecomàstia moderada. Un desenvolupament lleu de la glàndula, que els seus familiars i amics desaconsellen intervenir, per ser poc notòria, però que molesta extremadament al pacient.
La percepció del “defecte” o molèstia és personal, i nosaltres respectem aquesta decisió, per la qual cosa després d’explicar el procediment, els pros i els contres, el pacient continua decidit al tractament, posem en marxa en engranatge de l’operació.
A l’ésser un defecte moderat, ens comenten que la idea és d’un procediment menor: anestèsia local i a casa el mateix dia.
Això no és així: encara que externament la glàndula sembla petita, el fet de ressecar-la per complet, per a evitar que torni a créixer ens obliga com a cirurgians a ser cautelosos.
La intervenció ha de realitzar-se en quiròfan, en condicions estèrils i amb una anestèsia general. És així perquè el nostre objectiu és poder treure tota la glàndula per la arèola, que sol ser petita. Aquest maneig és dificultós i molt molest per al pacient, si només realitzem una anestèsia local.
És importantíssim assegurar-nos que en l’espai que queda després de llevar la glàndula no sagna cap vena ni artèria. Això allarga el temps d’intervenció. A més és convenient col·locar un drenatge 24 h perquè la recuperació sigui ràpida i sense complicacions, per la qual cosa preferim un ingrés en clínica d’una nit.
A més de llevar tota la glàndula, realitzem liposucció de zona de tòrax per a regularitzar, per la qual cosa encara augmentem més la zona sobre la qual intervenim.
Amb aquestes precaucions, la intervenció és segura, efectiva i duradora en el temps.
La recuperació és ràpida, i les cicatrius pràcticament imperceptibles.

En les fotos veiem un cas lleu de ginecomàstia: pre i post
A pesar que externament la glàndula sembla petita, veiem que en treure-la ocupa un gran espai. L’extracció va ser possible per la arèola, i els resultats al mes després de l’operació, satisfactoris per al pacient.

Som una generació de dones, en les que ho habitual després del naixement i el primer plor era foradar les orelles per posar les arracades.

Avui dia això ja és variable. Jo per exemple no ho vaig fer amb les meves dues filles; la més gran m´ho va demanar fa dos anys i ja té una bona col·lecció d’arracadetes i la petita, més transgressora, mai n´ha fet al·lusió.

Sigui com sigui moltes dones i algun home, arriben a la meva consulta amb el problema de que el forat s´ha esquinçat, s´ha allargat i molesta o no permet que l´arracada s´enganxi adequadament.

Això té una reparació simple: no tant com donar un punt i prou com pensen moltes pacients; és una mica més laboriós, ja que si no retirem la pell que envolta l’orifici i deixem el forat “en carn viva”, aquesta zona no podrà tancar.

Pot ser una a ambdues orelles, amb trencament parcial o total. Provocat per un traumatisme o de manera espontània perquè aquella persona té la pell més fina i petits estiraments o portar arracades a la nit acaben dilatant l’orifici.

Quan es decideix la intervenció, a consultes i amb una mica d’anestèsia local es realitza aquest procediment:

Es dibuixa la zona de pell que s´ha de retirar, es treu amb bisturí i es torna a tancar amb uns puntets fins i delicats que es cusen per davant i darrera.

S´han de portar aquests punts tapats amb unes tirites entre 10 i 15 dies.

Passat aquest temps es retiren , sent recomanable hidratar la pell per tornar-la a reforçar.

Després d´un mes es pot plantejar fer el nou forat.

Són els plecs naturals de la galta des de la pell a la mandíbula.
Solen aparèixer amb els anys, però també hi ha persones joves i en els homes amb pell més gruixuda, que per constitució poden estar augmentats

¿PER QUÈ ES FORMEN AQUESTS SOLCS?

En persones joves és per constitució. Solen tenir una estructura muscular i òssia forta que marca més aquesta zona.
Amb l’edat, els teixits de la cara són més tous, de manera que la pell i la galta poden baixar alguna cosa, accentuant aquest plec.

¿ÉS POSSIBLE REDUIR-LOS AMB TRACTAMENT?

Sí, el més simple seria mitjançant reblert amb Àcid hialurònic: Es posa una crema anestèsica a la pell, o una mica d’anestèsia local perquè molesti el mínim possible.

Llavors s’injecta el hialurònic, que en aquest cas és d’alta densitat, per aconseguir elevar i omplir el plec.
A més de l’efecte immediat, en unes setmanes l’àcid hialurònic té capacitat de captar aigua en les capes profundes de la pell, de manera que es remodela encara més el solc. És una hidratació natural i una regeneració efectiva i duradora.
Si els plecs són molt marcats perquè hi ha molta flacidesa de les galtes, omplir en excés podria alterar la naturalitat de la cara. En aquest cas caldrà buscar altres tractaments com els fils tensors o un lífting quirúrgic.

¿PODEN SORTIR MORATS?

Hi pot haver inflamació i morats després del tractament. Solen ser lleus, però millor no programar cap esdeveniment important en els 10 dies següents al tractament.

¿QUANT DURA EL RESULTAT?

El hialurònic és d’alta densitat i la captació d’aigua regenera els teixits profunds, per tant, el resultat pot durar molt de temps. Generalment cap a l’any i mig pot ser necessari valorar una nova aplicació.

¿QUIN PREU TÉ EL TRACTAMENT?

Depèn de la profunditat dels solcs a corregir. Generalment en persones joves de pell fina sol ser suficient una xeringa, amb un cost de 350 €.
En pells més gruixudes, homes o solcs molt marcats pot ser necessari més producte, fins a
un cost de 690€.

¿Per què la tardor i l’hivern és la millor època per realitzar una intervenció de Cirurgia Plàstica / Estètica?

Després de l’estiu tornem a la rutina i l’horari es normalitza

Tenim el temps mes pautat, el dia a dia més organitzat i potser ens ronda pel cap un tractament estètic pel qual mai trobem el moment adequat.

Abans de l’estiu sembla que ens ve de gust més presumir. Hi ha més sortides, ens llevem més roba i són més notoris aquells aspectes físics que voldríem millorar. Apareixen dubtes si passar per quiròfan en aquest moment; de vegades és l’única opció, ja que el repòs al que obliga una intervenció fa que alguns pacients hagin d’aprofitar les vacances estivals, però si existeix la possibilitat de triar, és més recomanable l’operació passat estiu.

La tardor i l’hivern presenten unes característiques que les fan les estacions d’elecció per a tractaments estètics de cara i cos:

Fa menys sol i calor

La majoria de procediments van a necessitar algun tipus de faixa, sostenidor o embenatge que es tolera pitjor amb la calor i la suor.

En zones facials les cicatrius són molt sensibles al sol i es poden «pigmentar». Cal ser molt previngut i repetir l’aplicació de protector solar amb freqüència.

Fins i tot en cicatrius corporals que semblen protegides cal anar amb compte, ja que la roba o el vestit de bany poden deixar passar les radiacions ultraviolades.

La roba d’abric dissimula millor

En una cirurgia corporal: pit, abdomen, cuixes, etc, una roba més ampla i de més tapar dissimularà millor el procés de curació, en el qual pugues haver-hi alguna faixa o sostenidor més ample.

En cirurgia de cara, un mocador en el coll o al cap passarà més inadvertit.

Estar a casa amb fred o pluja resulta mes agradable

I si no ens trobem bé, ens podrem relaxar millor. Tindrem un ambient més acollidor per descansar en el sofà amb una bona lectura o l’ordinador.

Tenim menys vida social

Com a cultura mediterrània, quan comença el bon temps es multipliquen els actes socials.

Cassaments, celebracions, sortides. A partir de la tardor es redueixen aquests esdeveniments i no hem de preocupar-nos si estarem completament recuperats per participar amb normalitat.

Possibilitat d’aprofitar períodes vacacionals en aquestes èpoques

Cada vegada amb més freqüència que els nostres pacients ens demanen reservar dates d’intervenció en dies propers a ponts, vacances de Nadal o de Setmana Santa.

Ben organitzats aquests petits períodes, permeten reduir els dies gastats de vacances en l’operació.

Tenir temps per davant fins a la nova primavera i estiu

Ens dóna tranquil·litat, paciència perquè la pell i el resultat vagi progressivament normalitzant-se i així una vegada arribi de nou el bon temps, puguem lluir un nou aspecte amb seguretat.

L´ àcid hialurònic s´està utilitzant com a substància d´embelliment facial des de fa més de 20 anys.

Diferents estudis cientifics així ho avalen: Per exemple, a la Universitat de Michigan van constatar que la injecció per sota de l´epidermis en un grup de voluntaries estimulava la creació de colàgen i l´engruiximent de zones que s´havien arrugat i buidat per l´envelliment cutani.

Això produeix un efecte antiarruga, no només pel farciment i elevació per la substància injectada, si no també, per la captació i regeneració en profunditat, que es va demostrar que és progressiu, i es nota més passat entre sis mesos i un any des de les injeccions.

Aquest efecte d´hidratació profunda és únic, efectiu i natural, ja que és generat pel propi cos.

Així doncs podem asegurar que les aplicacions d´àcid hialurònic per sota de l´epidermis és un tractament eficaç, perdurable i natural.

Resulta molt efectiu en pells encara joves, amb arruga fina, en les que el problema és la perdua de consistència i deshidratació de les capes profundes.

És cert que la cara està en continu moviment, el fet d’arrugar amb el somriure i la gesticulació fa necesari repetir les aplicacions del producte, si volem regenerar de manera contínua. Però el hialurònic aplicat, mantindrà el seu efecte.

En cares en les que les arruges ja són molt marcades i la pell ha perdut molt la seva tersura, l´àcid ja no resultarà tan eficaç i caldrà buscar altres tractaments, possiblement quirúrgics, ja que és possible que el problema principal sigui la flacciditat.

L´aplicació de l´acid hialurònic a cara es realitza en una o varies sessions. S´aplica un anestèsic local per dormir la zona i llavors injectem el producte molt superficial sota la pell.

Pot produïr morats i inflamació, pel que és convenient no tenir compromisos socials durant 7-10 dies.

Passat aquest temps, l´efecte ja és visible, per propi volum del producte. A mesura que passen els mesos, apareix l´efecte regenerador profun, que és el perdurable, millorant la qualitat i lluminositat de la pell.

La toxina botulínica s´utilitza des de fa més de 30 anys . El seu ús inicial va ser mèdic, per a tractar contraccions involuntàries de les parpelles, el blefaroespasme, que impossibilitava poder tancar els ulls. Per casualitat, es va veure que a més de millorar aquesta alteració, els pacients agraïen un efecte secundari asociat: reduïen les arrugues al voltant dels ulls i la entrecella.

També amb finalitat curativa, s´utilitzava per contractures doloroses al coll, les anomanades ¨distoníes cervicals¨que afectaven fins i tot a nens; milloraven molt amb les injeccions de botox, a dosis molt més altes de les utilitzades en estètica i també en aquests casos, els efectes indesitjables eren excepcionals.

Amb aquesta experiència de molts anys, amb dosis altes en alguns casos i amb poques complicacions, podríem afirmar que l´ús del Botox en estètica resulta considerablement segur.

Hi ha algunes malalties poc freqüents, en les que no es pot realitar el tractament, principalment en aquelles en les que l´impuls neuromuscular no és bo, como la miastènia. També durant el consum d´alguns medicament i per suposat durant l´embaràs i lactància. Són molt rares les reaccions al.lèrgiques, que s´expressen com una inflamació que acostuma a desaparèixer espontàniament .

Així doncs, veiem que els efectes indesitjables per Bòtox són molt poc freqüents.

Una altra conseqüència ben diferent seria un resultat final insatisfactori. Això ja pot succeir amb més possibilitat, i per això sempre insistim en la importancia de ser tractat per un especialista amb bons coneixements anatòmics:

La injecció de toxina botulínica en el múscul inapropiat, provoca al paralitzar-lo, un defecto estètico y de funció important:

Si en lloc de tractar per exemple, el múscul lateral dels ulls causant de les potes de gall, s´arriba al múscul elevador de la parpella, aquest deixarà de funcionar, tancant l´ull. O si el producte arriba als músculs zygomàtics responsables de mobilitzar els llavis i somriure, la boca quedarà torta. Afortunadament, en el pitjor dels casos, sempre será un defecte transitori i el múscul i la seva expressió s´acabarà recuperant.

La dosi també ha de ser la correcta per a cada cas. A vegades és preferible deixar alguna arruga i que els pacients mantinguin cert moviment i expressio al rostre.

A quasevol tractament estètic és bàsic prioritzar la naturalitat.

En mans d´un profesional qualificat, és excepcional un problema o mal resultat amb el Botox. Resulta un tractament còmode per al pacient i molt efectiu. Redueix moltíssim les arrugues del terç superior de la cara, relaxa la zona frontal i rejuveneix la mirada.

L´objetiu del metge o cirurgià que l´aplica ha de ser millorar al màxim, sense canviar l´expressió ni la naturalitat, donant lluminositat al rostre.

La decisió de passar per quiròfan per realitzar un augment de mames no és fàcil per a les pacients.

Una vegada presa la decisió, apareixen molts dubtes respecte als detalls tècnics a realitzar. Un tema que sempre tractem a la consulta és el tipus de pròtesi que triem per millorar la forma del pit.

L’aparició de nous implants, textures i formes donen un ampli ventall de possibilitats.

Hem passat de pròtesis rodones amb poques mides, a múltiples pròtesis rodones, més o menys amples, i de diferents projeccions segons l´escot i la copa de sostenidor que volem omplir.

I a més.. les pròtesis anatòmiques en gota. Ja fa anys que les utilitzo en cirurgia mamaria reconstructora.

Quan per un càncer he de refer un nou pit, aquestes pròtesis són essencials, ja que són les que donaran la forma completa a la mama. Però, quan utilitzar-les en cirurgia estètica?

Al ser d´aparició més recent les pacients a vegades me les demanen amb la creença que aconseguiran un resultat millor i més natural. En alguns casos és així, però no sempre.

No existeix un tipus de pròtesis ”ideal”, la decisió es pren depenent del resultat que desitja el pacient i l’experiència i coneixements del cirurgià; que a més del volum ha de valorar altres factors alhora d‘orientar al pacient en la decisió de quin tipus d’implant és el millor que a ella.

La decisió depèn bàsicament de les mides de la mama i del tòrax de la pacient, i del resultat que desitgem.

Així, en una dona amb un pit rodó però buit a la zona superior, ens afavorirà una pròtesi rodona, que pugui omplir aquesta zona i ens presenti un escot atractiu.

Però si el pit no és rodó, si no ample i de poca alçada, necessitarem una pròtesi anatòmica, més feta a mida, ja que una mida més ample pot fer que la mateixa alçada, pugi molt i ens quedi poc natural.

El millor és poder conèixer al cirurgià i tenir un diagnòstic del nostre cas particular, que ens expliqui quina és la millor opció per a nosaltres i el resultat esperat.

Tot i que la pacient té molt a dir a l’hora de triar la mida de l’implant, hi ha unes mesures del pit que cal respectar perquè el resultat sigui natural.

Jo, com cirurgiana plàstica, a l’hora de decidir quina mida d’implant posar, escolto primer els desitjos de la pacient. En general es busca aconseguir un pit més rodó i ple, més o menys gran dins d’aquests paràmetres, però sobretot natural. La demanda oscil·la entre una talla 90 plena (el que correspondria a una copa C) fins a una 100 també copa C. Encara que de vegades se sol·liciten volums diferents, aquests serien els més habituals.

La talla final no depèn només de la mida de la pròtesi, que es mesura en cc o grams. La talla final depèn de la pròtesi, de la quantitat de pit que ja té la senyora, del seu contorn, i fins i tot de la marca del sostenidor.

La pròtesi s’ha d’adaptar a la forma del pit: no ha de sobrepassar l’ample natural de la mama. Això vol dir que el diàmetre ha de ser una mica menor que el del propi si, ja que si no sobresortiria pels extrems i es notaria molt, a més de tenir un resultat antinatural.

Ja que moltes pacients tenen un ample semblant, i la pròtesi no sobrepassarà aquest, el volum més o menys vindrà per l’altura de la pròtesi. Un exemple: en una pacient de mama estreta, per exemple 12 cm, hi haurà unes pròtesis d’altura baixa, que donaran poc volum i unes d’altura molt alta, que donaran més copa i volum. Entre mig tenim diverses opcions d’ompliment.

Segons el volum que busquem optarem per una pròtesi baixeta, que no ompli molt el sostenidor o una pròtesi alta, que fins i tot pugui sobrepassar l’escot del sostenidor. Així tenim els diferents volums que coneixem: 290 cc, 340 cc, 380 cc. A més, el mateix volum de pròtesis, pot donar un resultat visual diferent segons que la pacient serà baixeta i prima o alta i corpulenta.

L’experiència i la comunicació clara amb les pacients són les que ajuden a la decisió final; la sol·licitud d’un augment “normal” tirant a una mica grans o una mica petites i les mesures del seu pit original juntament amb la seva constitució corporal, seran les que acabessin decidint l’implant que millor pot adaptar als seus desitjos.

Segurament la majoria de nosaltres voldríem mantenir-nos sempre joves, però hem d’ acceptar que l’envelliment és un procés natural que forma part de les nostres vides.

Bons hàbits, descans, exercici moderat i bon humor són sens dubtes uns bons aliats per conservar un aspecte físic i un estat mental juvenil.

Si malgrat tot, els signes del pas dels anys que poden aparèixer a la cara són motiu de preocupació, sempre es pot consultar sobre les possibilitats de millora. No es tracta d’aconseguir una pell de 20 anys, si no simplement intentar millorar alguns dels canvis, com arrugues, flaccidesa o aspecte cansat que s’associa a més edat.

Els ulls juguen un paper important en aquest procés; un excés de pell i bosses de grassa donen una sensació de pesadesa que pot molestar. Amb una blefaroplàstia (cirurgia de parpelles) l’ull guanya en amplitut, expressivitat i rejoveneix la mirada. Realment guanya tota la cara.

Les parpelles superiors s’intervenen amb anestesia local i la cicatriu queda al plec natural de l’ull. Per les parpelles inferiors cal habitualment una sedació.

Si la laxitud i caiguda és més general i afecta a front, galtes, coll etc, caldrà plantejar un lifting facial. Això ja és una intervenció de certa envergadura: cal una anestesia general i entre 2-4 setmanes per poder tenir una activitat social i laboral més o menys normal.

Si el que volem millorar són les arrugues al voltant dels llavis i part inferior de la cara, hem d’optar per substàncies de farciment; Recordar que la silicona injectada no està permesa, essent la causa principal d’abultaments anormals, com casos de llavis excessivament plens, que criden tant l’atenció. És important utilitzar substàncies aprovades per la CE i buscar resultats naturals i harmònics.

En persones més joves les arrugues acostumen a ser d’expressió: al riure i gesticular es contrau excessivament els muscles del front, l’entrecella i al voltant dels ulls (les anomenades potes de gall).

Per aquestes zones s’acostuma a utilitzar toxina botulínica (abans Botox, ara Vistabel). Són unes punxades que debiliten la força d’aquests muscles. La durada de l’efecte és d’uns 5-7 mesos. El Botox s’utilitza des de fa molts anys amb molt d’èxit, encara que no hem d’oblidar que parlem de substàncies al·lienes al nostre cos, per ho que podrien donar reaccions inesperades.

A més dels tractaments mèdics i quirúrgics que he anomenat, tenir present la importància de cuidar la pell, perquè mantingui la seva elasticitat al màxim. Hidratar-la amb freqüència, evitar cremades solars i importantíssim: no fumar.

El pit de la dona es considerat un signe important de femeneitat. El seu valor estètic, social i maternal associat a la lactància s’ha plasmat a ho llarg dels segles, ja des de la prehistoria.

Els cànons estètics també han canviat. Seria frívol associar-ho a modes, però realment el concepte d’un pit bonic ha variat segons l’època. Només hem de recordar els anys seixanta, quan el moviment “hippie”; presentava dones primes, amb poc pit, fins als anys 80, on algunes series televisives presentaven dones socorristes amb pits enormes que van crear època.

Fora d’anècdotes, és cert que moltes dones poden donar importància a l’aspecte del seu pit, per estètica i per comoditat, ja que és una part de l’anatòmia amb la que s’ha de conviure dia a dia; un pit considerat massa gran o caigut pot ser una font de molèsties continues.

En una reducció mamaria s’ha de treure la glàndula que sobra, juntament amb la pell.

Sempre s’intenta que les cicatrius siguin ho més petites possibles, però si el pit és molt gran s’hauran de fer cicatrius al voltant i per sota del pit.

L’augment de mames és una de les intervencions més freqüents en cirurgia estètica

L’objectiu ha de ser sempre intentar aconseguir un resultat ho més natural possible. De pròtesis, n’hi ha moltes, de diferents tipus, marques, formes, volumens…ho més important és buscar un material de màxima qualitat, que sigui de confiànça pel metge, i de mides i característiques que s’adaptin al cos de cada pacient.

Hi ha moltes intervencions que es poden realitzar sobre aquesta zona. I no només en dones.

Pensem que la glàndula mamaria, tant en homes com en dones està subjecte a variacions per causes hormonals, de pes, d’edat, d’alimentació, ingesta d’anabolitzants , etc

No és infreqüent trobar en homes un desenvolupament excessiu de les mames, denominat ginecomàstia; en la gran majoria de casos és un procés benigne, i només suposa una alteració estètica, que sobretot en nois joves, pot ser viscuda amb certa angoixa.

En aquests casos es pot extraure la glàndula mamaria, s’intenta per l’areola-mugró per deixar poca cicatriu.

Sempre va bé recordar que hem de tenir cura de la pell de la zona del pit i de l’escot, el que ens ajudarà a mantenir el pit ters durant més temps: bona hidratació, evitar les cremades pel sol en tota aquesta zona, evitar canvis importants de pes i exercisis que ens ajudin a desenvolupar els muscles pectorals.

Older Posts

GINESCOMASTIA MODERADA

LÒBULS DE LES ORELLES ESQUINÇATS

¿Què són els solcs nasogenians?

¿PER QUÈ ES FORMEN AQUESTS SOLCS?

¿ÉS POSSIBLE REDUIR-LOS AMB TRACTAMENT?

¿PODEN SORTIR MORATS?

¿QUANT DURA EL RESULTAT?

¿QUIN PREU TÉ EL TRACTAMENT?

La tardor, la millor època per fer una intervenció d’estètica

L´EFECTE DE L´ÀCID HIALURÒNIC COM A SUBSTÀNCIA DE REJOVENIMENT ESTÀ CIENTIFICAMENT DEMOSTRADA

SÓN SEGURS ELS TRACTAMENTS AMB BOTOX?

Pensant en un augment de mames? Rodones o en gota?

Quin tamany de pròtesi és el més convenient?

Rejoveniment facial

Segurament la majoria de nosaltres voldríem mantenir-nos sempre joves, però hem d’ acceptar que l’envelliment és un procés natural que forma part de les nostres vides.

Cirurgia estètica mamària

El pit de la dona es considerat un signe important de femeneitat. El seu valor estètic, social i maternal associat a la lactància s’ha plasmat a ho llarg dels segles, ja des de la prehistoria.

Dra. Dolors Mejina

SOCIETATS

CONTACTE

Reus

Tarragona