Plantejar una cirurgia estètica en nens ha de ser una decisió excepcional. En general els nens no solen preocupar-se per un tema estètic tret que els companys es riguin d’ells.

A vegades el problema ve pels adults del seu entorn, que sense mala intenció, adverteixen als nens que “amaguin alguna cosa que a ells no els agrada”. Unes orelles prominents pot ser un exemple. Per això sempre és millor anar amb compte amb els comentaris i demorar al màxim una possible intervenció.

Principalment perquè els nens no toleren psicològicament bé el procés quirúrgic ni el dolor que pugui haver després. També, qualsevol petita cosa que es pogués tractar amb anestèsia local, necessitarà amb ells un anestesista i aprofundir més. Fora d’aquestes consideracions, a la meva consulta de vegades vénen nens, és clar acompanyats pels seus pares. Sempre intento valorar que sigui el propi nen que desitja passar per aquest procés. Jo ho explico molt bé i si el problema realment el turmenta i els afecta en la seva vida diària, és ell o ella mateix el que decideix passar per quiròfan.

Bàsicament sol·liciten millorar alguna cicatriu, eliminar taques o pigues grans i la intervenció per reduir les orelles prominents. Quan està clar que la intervenció és convenient per solucionar un tema estètic que per al nen o la nena és un problema psicològic important, es decideix operar.

Tot l’esforç està orientat perquè el petit se senti còmode: l’anestèsia necessària perquè estigui tranquil i un seguiment exhaustiu i del dolor perquè no pateixi. Si la motivació que té és gran, quedarà content i el tractament no resultarà traumàtic.