Cirurgia estètica mamària archivos

GINECOMÀSTIES MODERADES. QUAN I COM OPERAR-LES?

Molts pacients joves ens consulten per casos de ginecomàstia moderada. Un desenvolupament lleu de la glàndula, que els seus familiars i amics desaconsellen intervenir, per ser poc notòria, però que molesta extremadament al pacient.
La percepció del “defecte” o molèstia és personal, i nosaltres respectem aquesta decisió, per la qual cosa després d’explicar el procediment, els pros i els contres, el pacient continua decidit al tractament, posem en marxa en engranatge de l’operació.
A l’ésser un defecte moderat, ens comenten que la idea és d’un procediment menor: anestèsia local i a casa el mateix dia.
Això no és així: encara que externament la glàndula sembla petita, el fet de ressecar-la per complet, per a evitar que torni a créixer ens obliga com a cirurgians a ser cautelosos.
La intervenció ha de realitzar-se en quiròfan, en condicions estèrils i amb una anestèsia general. És així perquè el nostre objectiu és poder treure tota la glàndula per la arèola, que sol ser petita. Aquest maneig és dificultós i molt molest per al pacient, si només realitzem una anestèsia local.
És importantíssim assegurar-nos que en l’espai que queda després de llevar la glàndula no sagna cap vena ni artèria. Això allarga el temps d’intervenció. A més és convenient col·locar un drenatge 24 h perquè la recuperació sigui ràpida i sense complicacions, per la qual cosa preferim un ingrés en clínica d’una nit.
A més de llevar tota la glàndula, realitzem liposucció de zona de tòrax per a regularitzar, per la qual cosa encara augmentem més la zona sobre la qual intervenim.
Amb aquestes precaucions, la intervenció és segura, efectiva i duradora en el temps.
La recuperació és ràpida, i les cicatrius pràcticament imperceptibles.

En les fotos veiem un cas lleu de ginecomàstia: pre i post
A pesar que externament la glàndula sembla petita, veiem que en treure-la ocupa un gran espai. L’extracció va ser possible per la arèola, i els resultats al mes després de l’operació, satisfactoris per al pacient.

La decisió de passar per quiròfan per realitzar un augment de mames no és fàcil per a les pacients.

Una vegada presa la decisió, apareixen molts dubtes respecte als detalls tècnics a realitzar. Un tema que sempre tractem a la consulta és el tipus de pròtesi que triem per millorar la forma del pit.

L’aparició de nous implants, textures i formes donen un ampli ventall de possibilitats.

Hem passat de pròtesis rodones amb poques mides, a múltiples pròtesis rodones, més o menys amples, i de diferents projeccions segons l´escot i la copa de sostenidor que volem omplir.

I a més.. les pròtesis anatòmiques en gota. Ja fa anys que les utilitzo en cirurgia mamaria reconstructora.

Quan per un càncer he de refer un nou pit, aquestes pròtesis són essencials, ja que són les que donaran la forma completa a la mama. Però, quan utilitzar-les en cirurgia estètica?

Al ser d´aparició més recent les pacients a vegades me les demanen amb la creença que aconseguiran un resultat millor i més natural. En alguns casos és així, però no sempre.

No existeix un tipus de pròtesis ”ideal”, la decisió es pren depenent del resultat que desitja el pacient i l’experiència i coneixements del cirurgià; que a més del volum ha de valorar altres factors alhora d‘orientar al pacient en la decisió de quin tipus d’implant és el millor que a ella.

La decisió depèn bàsicament de les mides de la mama i del tòrax de la pacient, i del resultat que desitgem.

Així, en una dona amb un pit rodó però buit a la zona superior, ens afavorirà una pròtesi rodona, que pugui omplir aquesta zona i ens presenti un escot atractiu.

Però si el pit no és rodó, si no ample i de poca alçada, necessitarem una pròtesi anatòmica, més feta a mida, ja que una mida més ample pot fer que la mateixa alçada, pugi molt i ens quedi poc natural.

El millor és poder conèixer al cirurgià i tenir un diagnòstic del nostre cas particular, que ens expliqui quina és la millor opció per a nosaltres i el resultat esperat.

Tot i que la pacient té molt a dir a l’hora de triar la mida de l’implant, hi ha unes mesures del pit que cal respectar perquè el resultat sigui natural.

Jo, com cirurgiana plàstica, a l’hora de decidir quina mida d’implant posar, escolto primer els desitjos de la pacient. En general es busca aconseguir un pit més rodó i ple, més o menys gran dins d’aquests paràmetres, però sobretot natural. La demanda oscil·la entre una talla 90 plena (el que correspondria a una copa C) fins a una 100 també copa C. Encara que de vegades se sol·liciten volums diferents, aquests serien els més habituals.

La talla final no depèn només de la mida de la pròtesi, que es mesura en cc o grams. La talla final depèn de la pròtesi, de la quantitat de pit que ja té la senyora, del seu contorn, i fins i tot de la marca del sostenidor.

La pròtesi s’ha d’adaptar a la forma del pit: no ha de sobrepassar l’ample natural de la mama. Això vol dir que el diàmetre ha de ser una mica menor que el del propi si, ja que si no sobresortiria pels extrems i es notaria molt, a més de tenir un resultat antinatural.

Ja que moltes pacients tenen un ample semblant, i la pròtesi no sobrepassarà aquest, el volum més o menys vindrà per l’altura de la pròtesi. Un exemple: en una pacient de mama estreta, per exemple 12 cm, hi haurà unes pròtesis d’altura baixa, que donaran poc volum i unes d’altura molt alta, que donaran més copa i volum. Entre mig tenim diverses opcions d’ompliment.

Segons el volum que busquem optarem per una pròtesi baixeta, que no ompli molt el sostenidor o una pròtesi alta, que fins i tot pugui sobrepassar l’escot del sostenidor. Així tenim els diferents volums que coneixem: 290 cc, 340 cc, 380 cc. A més, el mateix volum de pròtesis, pot donar un resultat visual diferent segons que la pacient serà baixeta i prima o alta i corpulenta.

L’experiència i la comunicació clara amb les pacients són les que ajuden a la decisió final; la sol·licitud d’un augment “normal” tirant a una mica grans o una mica petites i les mesures del seu pit original juntament amb la seva constitució corporal, seran les que acabessin decidint l’implant que millor pot adaptar als seus desitjos.

El pit de la dona es considerat un signe important de femeneitat. El seu valor estètic, social i maternal associat a la lactància s’ha plasmat a ho llarg dels segles, ja des de la prehistoria.

Els cànons estètics també han canviat. Seria frívol associar-ho a modes, però realment el concepte d’un pit bonic ha variat segons l’època. Només hem de recordar els anys seixanta, quan el moviment “hippie”; presentava dones primes, amb poc pit, fins als anys 80, on algunes series televisives presentaven dones socorristes amb pits enormes que van crear època.

Fora d’anècdotes, és cert que moltes dones poden donar importància a l’aspecte del seu pit, per estètica i per comoditat, ja que és una part de l’anatòmia amb la que s’ha de conviure dia a dia; un pit considerat massa gran o caigut pot ser una font de molèsties continues.

En una reducció mamaria s’ha de treure la glàndula que sobra, juntament amb la pell.

Sempre s’intenta que les cicatrius siguin ho més petites possibles, però si el pit és molt gran s’hauran de fer cicatrius al voltant i per sota del pit.

L’augment de mames és una de les intervencions més freqüents en cirurgia estètica

L’objectiu ha de ser sempre intentar aconseguir un resultat ho més natural possible. De pròtesis, n’hi ha moltes, de diferents tipus, marques, formes, volumens…ho més important és buscar un material de màxima qualitat, que sigui de confiànça pel metge, i de mides i característiques que s’adaptin al cos de cada pacient.

Hi ha moltes intervencions que es poden realitzar sobre aquesta zona. I no només en dones.

Pensem que la glàndula mamaria, tant en homes com en dones està subjecte a variacions per causes hormonals, de pes, d’edat, d’alimentació, ingesta d’anabolitzants , etc

No és infreqüent trobar en homes un desenvolupament excessiu de les mames, denominat ginecomàstia; en la gran majoria de casos és un procés benigne, i només suposa una alteració estètica, que sobretot en nois joves, pot ser viscuda amb certa angoixa.

En aquests casos es pot extraure la glàndula mamaria, s’intenta per l’areola-mugró per deixar poca cicatriu.

Sempre va bé recordar que hem de tenir cura de la pell de la zona del pit i de l’escot, el que ens ajudarà a mantenir el pit ters durant més temps: bona hidratació, evitar les cremades pel sol en tota aquesta zona, evitar canvis importants de pes i exercisis que ens ajudin a desenvolupar els muscles pectorals.

GINESCOMASTIA MODERADA

Pensant en un augment de mames? Rodones o en gota?

Quin tamany de pròtesi és el més convenient?

Cirurgia estètica mamària

El pit de la dona es considerat un signe important de femeneitat. El seu valor estètic, social i maternal associat a la lactància s’ha plasmat a ho llarg dels segles, ja des de la prehistoria.

Dra. Dolors Mejina

SOCIETATS

CONTACTE

Reus

Tarragona