UNADJUSTEDNONRAW_thumb_2537.jpg

GINECOMÀSTIES MODERADES. QUAN I COM OPERAR-LES?

Molts pacients joves ens consulten per casos de ginecomàstia moderada. Un desenvolupament lleu de la glàndula, que els seus familiars i amics desaconsellen intervenir, per ser poc notòria, però que molesta extremadament al pacient.
La percepció del “defecte” o molèstia és personal, i nosaltres respectem aquesta decisió, per la qual cosa després d’explicar el procediment, els pros i els contres, el pacient continua decidit al tractament, posem en marxa en engranatge de l’operació.
A l’ésser un defecte moderat, ens comenten que la idea és d’un procediment menor: anestèsia local i a casa el mateix dia.
Això no és així: encara que externament la glàndula sembla petita, el fet de ressecar-la per complet, per a evitar que torni a créixer ens obliga com a cirurgians a ser cautelosos.
La intervenció ha de realitzar-se en quiròfan, en condicions estèrils i amb una anestèsia general. És així perquè el nostre objectiu és poder treure tota la glàndula per la arèola, que sol ser petita. Aquest maneig és dificultós i molt molest per al pacient, si només realitzem una anestèsia local.
És importantíssim assegurar-nos que en l’espai que queda després de llevar la glàndula no sagna cap vena ni artèria. Això allarga el temps d’intervenció. A més és convenient col·locar un drenatge 24 h perquè la recuperació sigui ràpida i sense complicacions, per la qual cosa preferim un ingrés en clínica d’una nit.
A més de llevar tota la glàndula, realitzem liposucció de zona de tòrax per a regularitzar, per la qual cosa encara augmentem més la zona sobre la qual intervenim.
Amb aquestes precaucions, la intervenció és segura, efectiva i duradora en el temps.
La recuperació és ràpida, i les cicatrius pràcticament imperceptibles.

En les fotos veiem un cas lleu de ginecomàstia: pre i post
A pesar que externament la glàndula sembla petita, veiem que en treure-la ocupa un gran espai. L’extracció va ser possible per la arèola, i els resultats al mes després de l’operació, satisfactoris per al pacient.

 



La decisió de passar per quiròfan per realitzar un augment de mames no és fàcil per a les pacients.

Una vegada presa la decisió, apareixen molts dubtes respecte als detalls tècnics a realitzar. Un tema que sempre tractem a la consulta és el tipus de pròtesi que triem per millorar la forma del pit.

L’aparició de nous implants, textures i formes donen un ampli ventall de possibilitats.

Hem passat de pròtesis rodones amb poques mides, a múltiples pròtesis rodones, més o menys amples, i de diferents projeccions segons l´escot i la copa de sostenidor que volem omplir.

I a més.. les pròtesis anatòmiques en gota. Ja fa anys que les utilitzo en cirurgia mamaria reconstructora.

Quan per un càncer he de refer un nou pit, aquestes pròtesis són essencials, ja que són les que donaran la forma completa a la mama.  Però, quan utilitzar-les en cirurgia estètica?

Al ser d´aparició més recent les pacients a vegades me les demanen amb la creença que aconseguiran un resultat millor i més natural. En alguns casos és així, però no sempre.

No existeix un tipus de pròtesis ”ideal”, la decisió es pren depenent del resultat que desitja el pacient i l’experiència i coneixements del cirurgià; que a més del volum ha de valorar altres factors alhora d‘orientar al pacient en la decisió de quin tipus d’implant és el millor que a ella.

La decisió depèn bàsicament de les mides de la mama i del tòrax de la pacient, i del resultat que desitgem.

Així, en una dona amb un pit rodó però buit a la zona superior, ens afavorirà una pròtesi  rodonaque pugui omplir aquesta zona i ens presenti un escot atractiu.

Però si el pit no és rodó, si no ample i de poca alçada, necessitarem una pròtesi anatòmica, més feta a mida, ja que una mida més ample pot fer que la mateixa alçada,  pugi molt i ens quedi poc natural.

El millor és poder conèixer al cirurgià i tenir un diagnòstic del nostre cas particular, que ens expliqui quina és la millor opció per a nosaltres i el resultat esperat.



Tot i que la pacient té molt a dir a l’hora de triar la mida de l’implant, hi ha unes mesures del pit que cal respectar perquè el resultat sigui natural.

Jo, com cirurgiana plàstica, a l’hora de decidir quina mida d’implant posar, escolto primer els desitjos de la pacient. En general es busca aconseguir un pit més rodó i ple, més o menys gran dins d’aquests paràmetres, però sobretot natural. La demanda oscil·la entre una talla 90 plena (el que correspondria a una copa C) fins a una 100 també copa C. Encara que de vegades se sol·liciten volums diferents, aquests serien els més habituals.

La talla final no depèn només de la mida de la pròtesi, que es mesura en cc o grams. La talla final depèn de la pròtesi, de la quantitat de pit que ja té la senyora, del seu contorn, i fins i tot de la marca del sostenidor.

La pròtesi s’ha d’adaptar a la forma del pit: no ha de sobrepassar l’ample natural de la mama. Això vol dir que el diàmetre ha de ser una mica menor que el del propi si, ja que si no sobresortiria pels extrems i es notaria molt, a més de tenir un resultat antinatural.

Ja que moltes pacients tenen un ample semblant, i la pròtesi no sobrepassarà aquest, el volum més o menys vindrà per l’altura de la pròtesi. Un exemple: en una pacient de mama estreta, per exemple 12 cm, hi haurà unes pròtesis d’altura baixa, que donaran poc volum i unes d’altura molt alta, que donaran més copa i volum. Entre mig tenim diverses opcions d’ompliment.

Segons el volum que busquem optarem per una pròtesi baixeta, que no ompli molt el sostenidor o una pròtesi alta, que fins i tot pugui sobrepassar l’escot del sostenidor. Així tenim els diferents volums que coneixem: 290 cc, 340 cc, 380 cc. A més, el mateix volum de pròtesis, pot donar un resultat visual diferent segons que la pacient serà baixeta i prima o alta i corpulenta.

L’experiència i la comunicació clara amb les pacients són les que ajuden a la decisió final; la sol·licitud d’un augment “normal” tirant a una mica grans o una mica petites i les mesures del seu pit original juntament amb la seva constitució corporal, seran les que acabessin decidint l’implant que millor pot adaptar als seus desitjos.



La cirurgia d’elevació de mames reposiciona els pits caiguts, elevant-los i retornant-los la firmesa perduda.

Els canvis de pes, els embarassos i la lactància acostumen a tenir com a conseqüència la caiguda dels pits.
Encara que aquesta situació és natural per la pròpia evolució del cos, pot resultar incòmoda per a moltes dones; de vegades costa trobar un sostenidor o bikini que s’adapti a un pit buit. Així mateix, a l’hora de vestir-se o a les relacions de parella la dona pot sentir-se insegura amb el seu aspecte.

En aquests casos, per millorar i recuperar la forma cal fer una pexia mamària: elevar el pit mitjançant una cicatriu al voltant del mugró, per col·locar-ho més alt, i una cicatriu per sota, per on llevarem la pell que sobra per remodelar-ho.

En algunes dones, es perd tant volum i la mama queda tan tova, que és necessari col·locar una pròtesi en la mateixa intervenció. Serà l’única manera d’aconseguir un pit rodó i consistent.

La intervenció ha de realitzar-se per especialistes en cirurgia plàstica i estètica amb garanties que el procediment i les instal·lacions siguin segures. Es precisa una anestèsia general i uns dies de repòs amb els braços.

És una cirurgia eficaç. En sortir del quiròfan portarà un embenatge elàstic i ha de tenir preparat un sostenidor de tipus esportiu que es col·loca l’endemà de l’operació.

A les dues setmanes es retiren els punts, i es pot iniciar l’activitat normal. Es pot iniciar un exercici suau, que s’anirà incrementant progressivament, de manera que després d’un ja es recupera el ritme de vida habitual.

Els resultats són molt gratificants per a la pacient, ja que recuperar un volum i forma del pit més juvenil millora l’autoestima i la seguretat.

 


Dra. Dolors Mejina

Especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica. Membre de l’Acadèmia de Catalunya de Cirurgia Plàstica. Membre numerari de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica. Member of the European Board in Plastic and Reconstructive Surgery.

L’objectiu de la seva activitat no és només l’embelliment físic de la persona, si no especialment la possibilitat de proporcionar una imatge més adequada i positiva, millorant la seva autoestima i, per tant, la seva qualitat de vida.

SOCIETATS


Copyright by Dolors Mejina 2017. All rights reserved.

Si continues navegant pel meu lloc web o fas click a acceptar, significa que acceptes l'ús de cookies. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tanca